dimarts, 6 d’octubre de 2015

Els jocs de la Busca de Tortosa triomfen al Mercat Renaixentista de Thiene

La participació de La Busca va ser un èxit entre els més de 10.000 visitants del Mercat 1492 assistent havent-ne jugat més de 150 partides del joc de l’oca. 

El mercat renaixentista europeu de Thiene, celebrat aquest cap de setmana a la ciutat italiana, va comptar amb la participació de l’associació La Busca de Tortosa, que va ser convidada per l’associació Amici di Thiene, organitzadors d’aquet event, per formar part d’aquesta festa històrica. 

Així els milers de visitants del Mercato Rinascimentale Thiene 1492 van poder gaudir del joc de l’oca gegant, que la Busca de Tortosa va presentar amb motiu de la XX edició de la Festa del Renaixement de Tortosa, realitzat sobre un taulell gegant que reprodueix un joc real del segle XVI i que va fer les delícies dels grans i petits que van participar en alguna de les més de 150 partides jugades en el dia i mig que dura el mercat. El joc va comptar a més amb la particularitat d’estar amenitzat amb els trucs del famós mag renaixentista, Dalmau el Tortosí, personatge recuperat per la Busca, que va enganyar hàbilment al públic assistent quan els jugadors queien a alguna casella especial, com ara la posada, el pou, la presó o la mort, fent de tot plegat un joc de l’oca màgic. 

A més del joc de l’oca els visitants van poder conèixer altres jocs tradicionals com les anelles o ferró i el joc de les birles. 

La recreació històrica de Thiene es desenvolupa durant dos caps de setmana. El dissabte 26 i diumenge 27 de setembre es va recrear la concessió del mercat franc a la ciutat mentre que els passats dissabte 3 i diumenge 4 d’octubre, va tenir lloc el mercat, amb una important mostra d’oficis i artesans propis de l’època, així com espectacles diversos de tota Europa. 

Recordem que la Busca de Tortosa porta ja quatre anys consecutius fent tot un seguit d’activitats per contribuir a fer més gran la Festa del Renaixement de Tortosa i així ho continuarà fent, tal i com ha reafirmat la presidenta de l’associació, Tere Castellà, que ha avançat que ja s’està treballant de cara a la propera edició de la Festa del Renaixement.







dijous, 1 d’octubre de 2015

La Busca de Tortosa porta el joc de l’oca al Mercat Renaixentista de Thiene

L’associació cultural participarà en la recreació històrica renaixentista que es realitzarà aquest cap de setmana a la ciutat italiana del Vèneto

Després de quatre anys consecutius fent tot un seguit d’activitats per contribuir a fer més gran la Festa del Renaixement de Tortosa, l’associació La Busca de Tortosa estarà present aquest cap de setmana en la recreació del mercat renaixentista europeu que organitza cada any la ciutat italiana de Thiene, el Mercato Renascimentale Thiene 1492. 

En concret, la participació de la Busca consistirà, d’una banda, en portar el joc de l’oca gegant, que es va presentar amb motiu de la XX edició de la Festa del Renaixement de Tortosa, realitzat sobre un taulell gegant que reprodueix un joc real del segle XVI i que permetrà que els xiquets puguin jugar-hi al damunt. A més, també hi haurà altres jocs tradicionals de les nostres terres com les birles, les baldufes o les anelles de corda.

D’altra banda, la participació també inclourà actuacions del mag Dalmau “lo tortosí”, un dels il·lusionistes més important del segle XVI a Europa i que l’associació ha recuperat per a la Festa del Renaixement. 

Organitzat per l’associació Amici di Thiene, amb la col·laboració de l’Ajuntament i els comerciants de la ciutat, el mercat renaixentista europeu de Thiene es desenvolupa durant dos caps de setmana. El primer es realitza del 26 al 27 de setembre i recrea la concessió del mercat franc a la ciutat mentre que el segon cap de setmana, del 3 al 4 d’octubre, es celebra mercat, que presenta una important mostra d’oficis i artesans propis de l’època i de la regió italiana del Vèneto, així com espectacles diversos.

La presidenta de la Busca de Tortosa, Teresa Castellà, ha manifestat la seva satisfacció i agraïment als amics de Thiene per la seva invitació i també ha avançat que es treballa en futures col·laboracions. Castellà ha recordat que l’associació continuarà treballant i participant any rere any per fer gran la Festa del Renaixement, fent aportacions com les del joc de l’oca i el mag Dalmau i ha tornat a lamentar que el que és apreciat per festes europees sigui vetat a la festa de Tortosa.

divendres, 7 d’agost de 2015

Georgie Dann, la barbacoa i la XX Festa del Renaixement

Fa uns dies el regidor de la Festa del Renaixement, en una entrevista al Canal Terres de l'Ebre, i preguntat sobre les activitats de la Busca de Tortosa per a la XX Festa del Renaixement, comparava aquesta associació amb Georgie Dann que torna cada estiu, amb la diferència que aquest darrer canviava la cançó cada any i la Busca es repetia.

Per si encara no ha quedat clar, La Busca de Tortosa és una associació que, com recullen els seus estatuts, té com a objectiu la promoció cultural, la recerca històrica i la promoció de l'època del Renaixement. Un objectiu que se suma a la voluntat de dotar la Festa d'un rigor històric que s'ha perdut en part els darrers anys, però que aquesta associació no ha volgut que es perdés.

I això queda palès en el fet de que a aquesta nova edició, la vintena, la que coincidia amb el 500 aniversari del naixement de Santa Teresa de Jesús i de la mort de Ferran d'Aragó, s'han passat per alt aquestes dues efemèrides, amb l'excepció del detall que va tenir el Cor Flumine a la Missa del diumenge, i no voldria pensar que a una l’han oblidat pel seu caràcter religiós, cosa que em sorprendria molt, i a l’altre per ser el Rei Catòlic, el d’Espanya, perquè sobtaria molt la manca de coneixement històric en la relació d’aquest personatge amb la Corona d’Aragó i conseqüentment els Països Catalans.

En contrapunt, La Busca de Tortosa ha tornat a defensar l’orgull i l’esplendor de la Festa amb les seves activitats, fent un nou col·loqui, el cinquè, en aquesta ocasió sobre el joc al segle XVI, i ampliant la seva oferta de jocs per als xiquets i xiquetes amb un joc de l'oca gegant, que reprodueix un disseny del segle XVI, any d'invenció d'aquest joc, regal de Francesc I de Mèdici a Felip II d'Espanya.

La Festa del Renaixement va néixer amb l’objectiu de donar a conèixer la història de Tortosa, fer visible el nostre patrimoni i implicar i educar la ciutadania, tot fent que engalanin els balcons, es vesteixin d’època i participin en els actes. Si no seguim aquesta línia, perdrem l’orgull i l’esplendor que ha caracteritzat la Festa.

Tot just hem acabat la vintena edició de la Festa, una edició que hauria d'haver marcat un punt d'inflexió en el desenvolupament de la mateixa. Tot i així, ha estat una festa que repeteix el seu esquema any rere any, que és cada vegada més endogàmica, que perd un llençol a cada bugada. Una nova oportunitat perduda.

Serveixi com exemple el dels Reials Col·legis, la joia de la corona, que ha perdut el seu engalanament, tot i albergar algun acte propi i una exposició, senzilla però molt digna, sobre la Tortosa dibuixada per Wyngaerde, gràcies a la feina de l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre.

O la pàgina web que, tot i que ara no té música de benvinguda, ha eliminat el Carmina Burana, composició del 1936, que va substituir el tema popular de Propiñan de Melyor. Pàgina web que va eliminar totes les fotografies de les edicions de la Festa anteriors al 2007, que va ser quan Ferran Bel es desfeia en crítiques en contra de la Festa.

La vintena ha estat una edició més, sense cap espectacle o tret que la diferenciés de les anteriors ni que denotés els vint anys. I no estem parlant de fer una enorme despesa amb un gran espectacle, es tracta de tenir imaginació i ganes de fer-ho. Però és com tot, es tracta de creure-s'ho, d'estimar la Festa, de dotar-la de contingut, d'història i de cultura. Mentre que uns parlen de Propiñan de Melyor i de col·loquis, el govern de CiU parla de Georgie Dann i de barbacoes.

Enric Roig Montagut

Portaveu del PSC
ex director de la Festa del Renaixement

dilluns, 3 d’agost de 2015

Què se n'ha fet d'aquelles flors?

Quan Tortosa obria les portes a la ciutat del segle XVI, amb motiu de la Festa del Renaixement, un angelet baixava del portal del Romeu i donava les claus de la ciutat al procurador en cap, sota una pluja de flors. Com deia la cançó... "Què se n'ha fet d'aquelles flors?"

Aquelles flors i el seu olor s'han perdut, com s'ha perdut l'olor de la Festa i com s'ha perdut gran part del rigor històric i la qualitat que va caracteritzar la Festa del Renaixement i que sembla que amb cada nova edició va minvant. Perquè si bé la Festa gaudeix d'una relativa bona salut i d'un alt nivell de visitants, si bé no tant de participació ciutadana, pateix una constant pèrdua d'història derivada d'una manca d'investigació i d'estudi que han fet perdre els aspectes més culturals, com ara els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, els monogràfics, les exposicions, els concerts, els personatges, esdevenint una festa que, tot i ser molt popular, corre el perill de convertir-se en un mercat "medieval" més com tants altres que proliferen arreu de l'estat, agreujat amb el fet de que quan s'acaben els espectacles, massa d’hora, es potencia el "botelló" a les avançades de Sant Joan, que així queden any rere any de brutes i deixades.
I és que la Festa del Renaixement és molt més que un mercat d'època ple de barbacoes. La Festa del Renaixement és una forma de donar a conèixer el patrimoni i la cultura de la nostra ciutat, acompanyada d'un important component lúdic i festiu de manera que es complementin mútuament. Però la Festa, no ho oblidem, és una importantíssima eina de promoció econòmica de la ciutat i ho ha de ser durant tot l'any. És l'aparador de Tortosa de cara al món i sembla que, com el rigor històric, això també s'està perdent, només cal recordar que el govern de Ferran Bel va passar la Festa de l'àrea de promoció econòmica a l'àrea de festes, deslligant-la així d'un dels seus objectius principals.

Com sempre he defensat, la Festa del Renaixement és la festa dels tortosins i tortosines per a la gent de fóra, per als visitants, per al turisme. I amb ella hem de donar a conèixer el nostre patrimoni, la nostra història, la nostra ciutat i el nostre esplendor. I això s'ha de cuidar i hem d'educar a la gent en aquest sentit, perquè tothom sigui conscient i d'aquesta manera recuperem la implicació i la participació de la gent, en especial dels col·lectius i associacions, cada vegada més oblidats, i dels voluntaris, que no s'han de limitar a acompanyar als grups participants, sinó a estar al costat dels ciutadans i dels visitants.

En aquest sentit, és trist veure com tant a l'acte inaugural com a la desfilada cada any són menys els col·lectius que hi participen, associacions de veïns i de dones han reduït la seva presència a la mínima expressió, però si ningú se'n cuida d'ells acabaran per desaparèixer. Però més trist és fer una "mostra d'armes" i que no hi sigui present l'estendard de la ciutat perquè els seus portadors tenen una actuació a la mateixa hora. Desorganització, desinterès, passivitat o de tot una mica? 

Així no recuperarem mai l'esplendor, per molt que el govern de Bel defensi, un any més, l'èxit i la internacionalització de la Festa gràcies a la presència de grups de turistes russos, o que afirmi que hi ha hagut un increment d'assistència perquè els espectacles de pagament han augmentat la recaptació, cosa lògica si cada any hi ha més espectacles de pagament o, el que és més xocant, pel volum de brossa recollida pel que, amb el bruta que està Tortosa, el resultat ha degut ser espectacular.

Ens enlluernem i ens perdem en la quantitat i deixem de costat la qualitat. Deixem de costat efemèrides com el 500 aniversari del naixement de Santa Teresa de Jesús o de la mort de Ferran d'Aragó; deixem de costat els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa; deixem de costat els jocs del segle XVI; deixem de costat els Reials Col·legis; fem que les campanyes (mengeu de Festa, les llepolies de la Festa, taulell al carrer) desllueixin; trobem a faltar l'engalanament de balcons; en definitiva, deixem de costat la Festa.

Aquesta vintena edició de la Festa hauria d'haver estat un punt d'inflexió de cara a una futura renovació de la mateixa, en canvi ha tornat a repetir el seu esquema, com venia fent any rere any, convertint-se en una Festa cada vegada més endogàmica, que perd llençols a cada bugada i que, ni tan sols, ha estat capaç de fer un acte o espectacle commemoratiu de les vint edicions de la Festa, i no parlem d'una gran despesa sinó de ganes de fer gran la Festa. Una vegada més, una nova oportunitat perduda per un govern esgotat com el de Bel, que tot ho fa igual i que utilitza la Festa per excloure en comptes de sumar.

Cal canviar i millorar. Cal que els actes propis tornin a fer vibrar a la gent i que els tortosins i tortosines hi vulguin participar. Cal que l'acte inaugural torni als Reials Col·legis, la nostra joia de la corona, cada vegada més oblidada. Cal que el tancament de portes sigui aquell acte emotiu que ens faci saltar la llagrimeta i ens posi, un cop més, la pell de gallina i que realment ens faci pensar en la propera edició. Cal una "mostra d'armes" organitzada i ben estructurada on sempre hi siguin presents tots els símbols de la ciutat, en especial l'estendard.

La Festa del Renaixement s'ha de concebre com una part de tots els tortosins i tortosines i la tasca del govern municipal és la de sumar, treballar, investigar, renovar i promocionar adequadament la nostra Festa. Només així i amb la participació de tots podrem recuperar aquelles flors.

Enric Roig Montagut

Portaveu del grup municipal del PSC i
ex director de la Festa del Renaixement

dijous, 30 de juliol de 2015

Moltes gràcies companys i companyes: La Busca de Tortosa a la XX Festa del Renaixement‏

Aquest any, amb motiu de la XX Festa del Renaixement, i tal i com vam iniciar ara fa quatre anys, des de la Busca de Tortosa, i tal i com us vam informar, vam organitzar novament activitats per tal de sumar-nos a la Festa com un col·lectiu més de la ciutat, contribuint si cap a fer més gran la nostra Festa del Renaixement.

Una vegada més ens hem implicat a la Festa engalanant l'edifici de la nostra seu al carrer Ample comptant amb la col·laboració dels veïns de l'edifici; engalanant i ambientant el local de la planta baixa; oferint actuacions del Mag Dalmau; ampliant els jocs del XVI amb les anelles i el joc de l'oca gegant, i organitzant, en aquest sentit, una conferència col·loqui al voltant dels jocs al segle XVI.

A més, en aquesta ocasió dissabte vam comptar amb la visita del nostre Primer Secretari, Miquel Iceta, amb qui vam compartir una bona estona i vam visitar diferents espais de la Festa. 

Per aquest motiu us voldria agrair la col·laboració desinteressada de tots aquells que heu participat en les activitats organitzades per la Busca de Tortosa amb motiu de la Festa del Renaixement, ja que gràcies a aquesta participació heu contribuït i ens heu ajudat a recrear l'ambient del segle XVI al nostre carrer Ample.

Finalment voldria encoratjar-vos i desitjar-vos que poguéssiu continuar participant amb nosaltres en l'organització de noves activitats de cara a la propera edició de la Festa del Renaixement, en un esforç comú donar-nos a conèixer al temps que sumem i engrandim la nostra estimada Festa aportant el nostre granet de sorra a una de les activitats de promoció econòmica més importants de la nostra ciutat.

Aquí teniu una sèrie d'imatges del nostre pas per la XX Festa del Renaixement:
















Col·loquis del Renaixement · "El joc al segle XVI"

Conferència a càrrec del Mag Iñaki

Quan miràvem temes per fer el col·loqui d'aquesta nova edició de la Festa del Renaixement vam estar pensant sobre què podia versar, i aquest ja que dintre de les nostres activitats presentàvem el joc de l'oca gegant com a novetat, vam decidir fer aquest petit col·loqui sobre el joc al segle XVI.

Ens sembla que és un tema molt interessant i ens va fer decidir el fet de que la Festa del Renaixement, en els seus orígens comptava amb una activitat directament relacionada amb els xiquets i xiquetes i que er Jugar al segle XVI.

Aquesta activitat sorgeix de les investigacions de les historiadores de la Festa en aquell moment, Núria Segarra i Ester Galindo qui, basant-se en el quadre dels jocs infantils de Brueghel, proposen reproduir alguns d'aquells jocs en una activitat per als xiquets i xiquetes.

I així es fa. Es recreen alguns d'aquells jocs i naix Jugar al segle XVI, una activitat pròpia, amb patrimoni propietat de la Festa i que anava evolucionant i ampliant-se any rere any, fins el punt que l'any del 500 aniversari del Quixot es van fer jocs específics sobre aquest tema que van viatjar per altres festes europees.

Ara tot això s'ha perdut i els jocs per als xiquets els fan dintre del mercat d'època havent perdut, una vegada més, una altra de les iniciatives i activitats pròpies de la Festa.

Des de la Busca de Tortosa vam voler recuperar aquesta activitat i així ho hem fet any rere any, millorant i ampliant la nostra oferta i recuperant una activitat pròpia que creiem que cobreix un sector de públic que s'ho mereix. Els xiquets i xiquetes, que són els veritables protagonistes dels jocs.

En el món dels adults, el joc ocupa la porció de temps que anomenem oci, és a dir, el temps lliure no dedicat a la producció de béns. 

En el món dels nens, sobretot en la seva primera infància, el seu temps el dedica a donar satisfacció a les seves necessitats vitals: menjar, dormir i jugar.


EL JOC AL'ANTIGUITAT

El nen del Paleolític havia de dedicar gairebé tot el seu temps, igual que els seus progenitors, a la recerca d'aliment. Amb el descobriment de l'agricultura, l'home es fa sedentari i pot dedicar algun temps a altres activitats que no siguin merament productives. És en aquest moment quan el nen pot practicar activitats lúdiques que no siguin jugar amb el seu propi cos, buscar menjar o dormir.

El nen dels primers poblats de la Vall del Nil, fa milers d'anys, s'entretenien quan eren nadons amb sonalls fets pels adults amb fibres vegetals i peces d'argila. El nen d'aquestes èpoques també utilitzava nines de drap, fusta o argila, com ho testifiquen els objectes apareguts en algunes tombes de l'antic Egipte o de Mesopotàmia.


Els nens jugaven, tant en temps dels faraons com de les antigues Grècia i Roma, a imitar als seus majors. Per això, en una societat completament militaritzada, els petits "jugaven" a soldats. Tenien, així mateix, cavalls de fusta, que, de vegades, eren simple pals amb una corda a manera de regnes com els que utilitzàvem altres nens a la primera meitat del segle XX, milers d'anys després d'aquells altres nens de l'antiguitat clàssica. A més dels jocs militars, hi havia altres jocs com el cèrcol, la pilota, la baldufa, les tabes, els daus, les bales i les nines, que han sobreviscut al llarg del temps. 

Les joguines eren fets pels mateixos pares o per artesans, però sense que es pogués considerar una activitat econòmica. 

Mentre que els nens de les antigues Grècia i Roma jugaven a soldats o amb el cèrcol o les tabes, les nenes imitaven en els seus jocs a les seves mares. Nines de drap, fusta o argila existien en gairebé totes les llars. Algunes nines eren rígida, altres tenien les extremitats degudament articulades mitjançant filferros o tires de cuir que unien les diverses parts. 


EL JOC EN LES EDATS MITJANA I AL RENAIXEMENT 

L'Edat Mitjana va suposar per al nen un retrocés en el camp del joc i la joguina. Les nenes, tant en els llogarets com en els castells eren preparades per a la realització de les tasques domèstiques, gairebé sense temps per jugar; mentre que els nens feien el mateix però referit a la vida militar o la cura dels animals.


Seria en el Renaixement quan el joc infantil tornés a recuperar la importància que va tenir en l'antiguitat clàssica. 

Pensadors humanistes com Thomas More, Lluís Vives i Erasme consideraven el joc com una activitat important per a l'aprenentatge i el desenvolupament intel·lectual del nen: doncs jugant, fins i tot el nen pot aprendre.

No obstant això, no en tots els llocs el joc infantil era considerat com una cosa positiva per al desenvolupament del nen. A l'Europa calvinista, el joc infantil era posat com a exemple de vagància, del que no havien de fer els adults.

Quan es pensa en els jocs que es van jugar durant el renaixement molta gent pensa en dos valents cavallers carregant l'un contra l'altre en els seus cavalls. Però quan comences a fer algunes investigacions ens sorprèn que hi ha moltíssims jocs que es van jugar en aquell temps. 

Una cosa que també descobrim és que molts dels jocs renaixentistes utilitzen més l'enginy que els actuals. 

Els jocs es poden dividir en 5 categories bàsiques

1. Jocs Esportius

Normalment són jocs on es requereix la destresa física d'un individu o una habilitat especialitzada d'una persona. 

Semblava ser que si un objecte podia ser llençat, aixecat o mogut se li podia associar un joc. Per exemple el joc de les birles. 

Hi havia també jocs com tir amb arc, la lluita lliure o el tamburello, l'ancestre del tenis. 


Altres jocs esportius favorits del renaixement són les justes i combat simulat. 

Finalment hi havia el calzio, similar al futbol que es jugava amb 25 jugadors a cada equip.


2. Jocs per a xiquets

Aquests eren la majoria de vegades els més simples dels jocs, però també són alguns dels més divertits. 

Hi ha un quadre famós titulat "Jocs de nens", en què el pintor holandès Pieter Brueghel "el Vell" representa un conjunt de nens en una plaça d'una ciutat flamenca realitzant vuitanta-sis jocs diferents: saltant a la piola, jugant a la pilota, jugant a fet i amagar, jugant amb el cèrcol, comptant endevinalles, etc.


A què jugaven els nens de temps del Renaixement? Doncs a jocs que pràcticament han arribat fins al segle XX, encara que amb lleugeres variacions i amb altres noms.


Els nens i nenes de les classes menys benestants es resignaven a jugar amb cavallets de fusta i nines de drap o de cartró.

Els nens de les corts i de la noblesa en canvi tenien joguets i nines amb tal perfeccionament que va arribar a ser, en la majoria dels casos, un article de luxe. Els fastuosos vestits amb els quals es ataviaban, fabricats amb sumptuoses teles i sofisticats brodats, les van convertir en el regal perfecte de reis. 

Les nines deixaven de ser així un entreteniment exclusiu dels més petits per transformar-se en capritx de madurs monarques.


Les creacions eren molt complexes, els ninots es van articular i van incorporar nous materials com el metall. Era l'època dels titelles i autòmats, evident manifestació dels coneixements mecànics de l'època. Els autòmats hidràulics van fer les delícies de la Cort. 

En 1515, amb motiu de la visita a Milà de Francesc I de França, els Medici van encarregar a Leonardo da Vinci un símbol d'unió entre francesos i italians. L'artista va fabricar el lleó autòmat, un primitiu robot que després de donar unes passes obria el seu pit i deixava sortir flors de lis. A partir de llavors els prínceps i sobirans no van desistir en l'afany de presumir dels seus extraordinaris autòmats fomentant la seva perfeccionament.


Van ser també comuns en aquesta època els famosos soldadets de plom, fabricats especialment a Alemanya. Les nines d'aquest període es vesteixen com les seves propietàries, sent reflex dels costums dels seus majors i al mateix temps s'acompanyen amb tota mena d'articles d'ús domèstic: vaixelles, fireta, mobles, vestits, animals, etc. Les cases de nines que tant èxit van collir eren encara pròpies de reines i princeses.

3. Jocs de cartes i d'atzar

Els jocs d'atzar van ser inventats per l'home amb l'objectiu de temptar la sort alhora que es divertien amb aquests passatemps.

Tot i que daten al voltant de l'any 2000 aC, la invenció de la impremta va canviar la història i va revolucionar el joc d'atzar i va permetre, a més de crear baralles de cartes impreses, també imprimir regles i portar-los a les classes més baixes, el que va facilitar el desenvolupament de manera exponencial. 


A l'Europa de l'Edat Mitjana, on hi havia una gran bretxa entre rics i pobres, els jocs d'atzar més complexos eren reservats per a la noblesa, sobretot perquè eren els que disposaven del temps i els diners per gastar. El joc dels daus va ser el més freqüent en les classes més baixes.

El desenvolupament del joc com a tal es va produir al final del sistema feudal, on les condicions de vida de les persones van millorar, amb el que més prosperitat i més cultura van propiciar aquest tipus de jocs.


Es pot dir que el Renaixement va representar, en tota la història, el veritable desenvolupament i afirmació dels jocs d'atzar, fins i tot va donar inici a la creació dels primers casinos (a Venecia) i del joc del pòquer. 

4. Jocs De Taula

Aquests són jocs que es juguen sobre algun tipus de taulell que podien ser de tela, fusta o pedra. 

Alguns exemples són els escacs, el solitari o el backgammon, reservats la majoria de vegades per a la cort.


En contraposició el Renaixement ens portà dos nous jocs populars el joc de l'oca, la primera versió del qual va ser regalada per Francesc I de Mèdici de Florència a Felipe II d'Espanya entre 1574 i 1587. O el parxís, provinent de l'índia. 



Com podeu veure en aquest petit recorregut per la història del joc al segle XVI, aquests no es diferencies gaire dels nostres jocs, i de fet els Jocs de sempre que oferim a la Busca no difereixen gaire els d'avui dia dels que es jugaven al segle XVI.

Juguem i recuperem la nostra història!

dilluns, 27 de juliol de 2015

Visita de Miquel Iceta a la festa del Renaixement

El primer secretari del PSC i candidat a la presidència de la Generalitat, Miquel Iceta, ha dit a Tortosa que en la propera legislatura les Terres de l'Ebre han de poder designar els seus representants al Parlament. Bibiana Porres serà la número 3 de la llista del PSC per Tarragona.



Publicat a Cadena SER Ebre el diumenge 26 de juliol de 2015


Iceta defensa que les Terres de l’Ebre puguen designar els candidats al Parlament

Publicat a Canal 21 i a La Marfanta el dilluns 27 de juliol de 2015


Miquel Iceta defensa des de Tortosa una nova llei electoral que permeti les Terres de l’Ebre designar directament els seus candidats al Parlament

El candidat a la presidència de la Generalitat ha visitat aquesta tarda la Festa del Renaixement i ha felicitat la iniciativa de la Busca per participar activament en la Festa
El primer secretari del PSC i candidat a la presidència de la Generalitat, Miquel Iceta, ha defensat avui des de Tortosa una nova llei electoral que permeti l’elecció directa dels diputats de districte mantenint una estricta proporcionalitat d’una persona un vot i que, per tant, tots els vots valguin el mateix. Iceta ha destacat que les Terres de l’Ebre tenen una realitat pròpia i, per tant, segons ell, constitueixen una demarcació pròpia, i aquesta nova llei permetria que l’Ebre designés els seus candidats directament al Parlament, ja que actualment això no és possible perquè la demarcació electoral inclou tota la província de Tarragona. “Nosaltres hem insistit molt en canviar la llei electoral, però malauradament no s’ha pogut arribar a un acord durant aquesta legislatura, però continuarem treballant en aquesta direcció perquè creiem que hi ha d’haver una relació molt directa entre electors i electes”.

Iceta ha fet aquestes declaracions en el marc de la visita a la Festa del Renaixement de Tortosa i poques hores després de celebrar-se el Consell Nacional Extraordinari que ha aprovat les candidatures i el programa amb vista a les eleccions al Parlament del 27 de setembre vinent. En el cas de la circumscripció de Tarragona, Bibiana Porres, primera secretària del PSC de Sant Jaume d’Enveja, ocuparà el número 3 de la llista; Maria Beltran, alcaldessa de Tivenys, el 7; Jordi López, portaveu del PSC a l’Ajuntament de Móra la Nova, el 12, i Eugeni Monllao, secretari executiu del PSC de Tortosa, el 16. La llista, l’encapçala el tarragoní Carles Castillo.
El candidat socialista, convidat per l’agrupació local del PSC de Tortosa, ha començat la seva estada a la Festa visitant la Busca de Tortosa on ha rebut una credencial signada pel Notari Gil de Federic. “És una satisfacció veure com els socialistes contribueixen a la Festa amb un esforç de recuperació cultural i de promoció per posar-ho a disposició de tothom. Els felicito i encoratjo a seguir en aquesta direcció”. Tot seguit, ha visitat diferents espais de la Festa i ha sopat en una de les tavernes habilitades durant aquests dies acompanyat de diferents militants i simpatitzants socialistes.

dimecres, 22 de juliol de 2015

'Vine i deixa't seduir'

Estem a poques hores perquè es tornin a obrir les portes d’una nova edició, la vintena, de la nostra Festa del Renaixement. Una festa que entre tots els tortosins i tortosines hem fet nostra i amb la qual volem obrir-nos i obrir la nostra ciutat a aquells que vulguin conèixer el nostre passat i l’esplendor d’una ciutat al segle XVI.

Ja conto les hores que queden per tornar a sortir al carrer i sentir aquella olor, aquell soroll, aquell ambient, que impregna la Festa. Sentir el bullici, veure els edificis engalanats, la gent vestida d’època, els músics i artistes que omplen els carrers amb el seu art, la vida als campaments, en definitiva, la Festa.

Una festa que ja ha fet vint anys i que en el seu recorregut fins aquí ha anat creixent, incorporant espectacles i actes propis, descobrint espais, explicant-nos la nostra història a través d’exposicions, col·loquis i visites guiades. Una Festa que ha aconseguit importants distincions a nivell nacional.

Per això, espero que aquesta vintena edició, que coincideix amb efemèrides com la dels 500 anys del naixement de Santa Teresa de Jesús i la celebració en algunes ciutats dels 500 anys de la mort de Ferran d'Aragó, sigui un punt d’inflexió perquè la Festa continuï creixent i esdevingui un dels principals elements de promoció econòmica, turística i cultural de la nostra Tortosa. Perquè com he defensat moltes vegades, la Festa del Renaixement és la festa dels tortosins per a la gent de fóra, per mostrar el nostre ric patrimoni, les nostres costums, els nostres productes, el nostre tarannà.

Per tant, amb aquestes paraules us encoratgem a deixar-nos seduir per la nostra Festa del Renaixement, a que gaudim d’ells, ens vestim d’època, engalanem les nostres cases i balcons, sortim al carrer, xalem i cridem amb força sempre:

Terra d'aigua
Terra d'un riu
Visca la Vegueria de Tortosa!


Enric Roig Montagut
Exdirector de la Festa del Renaixement i portaveu del PSC a l’Ajuntament de Tortosa

dimarts, 21 de juliol de 2015

El PSC lamenta el veto de CiU als actes de La Busca en el programa de la Festa del Renaixement


L’Associació La Busca de Tortosa, vinculada al PSC, se suma per quart any consecutiu a la Festa del Renaixement per tal de contribuir a fer-la més gran. Així ho ha detallat la presidenta de l’associació, Teresa Castellà: “La nostra és una associació que té com a objectiu la promoció cultural, la recerca històrica i la promoció de l’època del Renaixement”. Un objectiu que se suma a la voluntat de dotar la Festa d’un rigor històric que s’ha perdut en part els darrers anys, segons ha explicat Enric Roig, exdirector de la Festa i membre de la Busca.

 

Roig també ha recordat que aquesta iniciativa forma part d’una manera d’entendre la participació ciutadana “inclusiva i no excloent, al costat de les persones i integrats amb les persones dels nostres barris i obrint les nostres portes. Sumant, sumant i sumant, escoltant les persones.” Per aquest motiu ha lamentat de nou que el govern de CiU, amb el suport d'ERC, no hagi volgut incorporar els actes organitzats per la Busca en el programa del Renaixement. 

Roig ha lamentat la manca de recerca i d'innovació i el fet que s'hagi tret l'esdeveniment de l'àrea de Promoció Econòmica. “Enguany s'han produït dos fets històrics molt importants: els 500 anys del naixement de Santa Teresa de Jesús i la celebració en algunes ciutats dels 500 anys de la mort de Ferran d'Aragó, que podien haver servit per fer diferents activitats o col·loquis al voltant de la Festa recuperant aquell punt de classe que la van fer mereixedora de distincions i que la diferencien de la resta de recreacions històriques”, ha afirmat. "La Festa del Renaixement ha de ser el nostre aparador, amb el que volem arribar a la gent de fora de Tortosa, cal treballar perquè es converteixi de nou en un element de dinamització econòmica del nostre municipi", ha afegit Roig. 

Per tot plegat, enguany es farà un nou col·loqui, en aquesta ocasió sobre els Jocs del Segle XVI, tant jocs populars com jocs a la cort, que anirà a càrrec de Roig i d’Iñaki Copoví, membre del Comitè Organitzador de la Festa. Es realitzarà divendres, 24 de juliol, a les 20.30 hores. Aquest se suma als realitzats en les altres edicions sobre el govern a Tortosa, els grups socials i l’espai urbà, l’orgue de la Catedral i la història de la màgia, que es recolliran l’any vinent en una publicació. Precisament enguany, entre les novetats es podrà participar en un joc de l’oca gegant sobre un taulell reproducció d’un joc real del segle XVI. L’oca s’afegeix a l’oferta de les altres edicions amb jocs com birles, tamburino, baldufes, cèrcol, espardenya, diàbolo i anelles de corda. Se’n podrà gaudir dijous 23, de 18,00 a 24,00 h; divendres 24, de 11,30 h a 13,30 h i de 18,00 a 24,00 h; dissabte 25, de 18,00 a 24,00 h, i diumenge 26, de 20,00 h a 24,00 h. 

A banda, durant els dies de la Festa es podrà visitar la Casa Gil de Federic amb els Ambients del XVI que recreen la notaria amb la nissaga Gil de Federic amb l’arbre genealògic i el menjador de la casa; l’espai de la música, amb una petita mostra d’instruments de l’època cedits pel mestre Rosend Aymí entre d’altres, i un espai expositiu relacionat amb la ciutat del segle XVI amb l’exposició: 'Grups socials i espai urbà a la Tortosa del segle XVI', fruit del col·loqui del mestre i historiador Pere Audí i Ferrer.

De nou també hi haurà l’actuació del mag Dalmau “lo Tortosí”, un dels il·lusionistes més importants del segle XVI a Europa. Divendres 24, a les 12,00 h, i 20,00 h; dissabte 25, a les 21,00 h, i diumenge 26, a les 20,00 h. I el notari Gil de Federic signarà una credencial manuscrita que lliurà personalment amb el nom dels visitants que s’apropin a la Busca. Dijous 23, de 19,00 a 21,00 h; divendres 24 de 19,00 a 21,00 h; dissabte 25, de 19,00 a 21,00 h,i diumenge 26, de 20,00 h a 22,00 h.

La Casa Gil de Federic es troba situada al carrer Gil de Federic de Tortosa. Estarà oberta al públic durant tots els dies de la Festa. Es pot consultar tota la programació i informació dirària en el bloc de La Busca de Tortosa. Durant aquests dies es podran recollir octavetes per a aquelles persones que estiguin interessades en rebre informació o participar en les activitats que organitza la Busca.

Publicat a La Marfanta el dimarts 21 de juliol de 2015

 

dilluns, 20 de juliol de 2015

La Busca explicarà el segle XVI a Tortosa a través d’un joc de l’oca gegant

L’Associació La Busca de Tortosa ha organitzat per quart any consecutiu un seguit d’activitats al voltant de la seva seu, la casa Gil de Federic, al nucli antic de Tortosa, per contribuir en la XX Festa del Renaixement. Entre les novetats d’aquesta edició, es podrà participar en un joc de la oca gegant sobre un taulell reproducció d’un joc real del segle XVI que permetrà que els xiquets puguin jugar-hi damunt i alhora recrear la història de la ciutat de Tortosa. També es realitzarà un nou col·loqui, enguany al voltant del joc real del segle XVI a càrrec del membre de la Busca, Enric Roig, i Iñaki Copoví, membre del comitè organitzador de la Festa. 

De nou també hi haurà l’actuació de Dalmau “lo tortosí”, un dels il·lusionistes més important del segle XVI a Europa. També hi haurà jocs com birles, tamburino, baldufes, cèrcol, espardenya o anelles de corda. A banda, durant els dies del a Festa es podrà visitar la casa Gil de Frederic que s’engalanarà per a l’ocasió. 

D’altra banda, i quant a la programació de la Festa que ha presentat l’equip de govern de l’Ajuntament de Tortosa ha lamentat la manca d’innovació en els actes, més tenint en compte que enguany se celebren 20 anys del Renaixement.


Publicat a Un Cop d'Ull i Canal 21 Ebre el dijous 16 de juliol de 2015