Georgie Dann, la barbacoa i la XX Festa del Renaixement

Fa uns dies el regidor de la Festa del Renaixement, en una entrevista al Canal Terres de l'Ebre, i preguntat sobre les activitats de la Busca de Tortosa per a la XX Festa del Renaixement, comparava aquesta associació amb Georgie Dann que torna cada estiu, amb la diferència que aquest darrer canviava la cançó cada any i la Busca es repetia.

Per si encara no ha quedat clar, La Busca de Tortosa és una associació que, com recullen els seus estatuts, té com a objectiu la promoció cultural, la recerca històrica i la promoció de l'època del Renaixement. Un objectiu que se suma a la voluntat de dotar la Festa d'un rigor històric que s'ha perdut en part els darrers anys, però que aquesta associació no ha volgut que es perdés.

I això queda palès en el fet de que a aquesta nova edició, la vintena, la que coincidia amb el 500 aniversari del naixement de Santa Teresa de Jesús i de la mort de Ferran d'Aragó, s'han passat per alt aquestes dues efemèrides, amb l'excepció del detall que va tenir el Cor Flumine a la Missa del diumenge, i no voldria pensar que a una l’han oblidat pel seu caràcter religiós, cosa que em sorprendria molt, i a l’altre per ser el Rei Catòlic, el d’Espanya, perquè sobtaria molt la manca de coneixement històric en la relació d’aquest personatge amb la Corona d’Aragó i conseqüentment els Països Catalans.

En contrapunt, La Busca de Tortosa ha tornat a defensar l’orgull i l’esplendor de la Festa amb les seves activitats, fent un nou col·loqui, el cinquè, en aquesta ocasió sobre el joc al segle XVI, i ampliant la seva oferta de jocs per als xiquets i xiquetes amb un joc de l'oca gegant, que reprodueix un disseny del segle XVI, any d'invenció d'aquest joc, regal de Francesc I de Mèdici a Felip II d'Espanya.

La Festa del Renaixement va néixer amb l’objectiu de donar a conèixer la història de Tortosa, fer visible el nostre patrimoni i implicar i educar la ciutadania, tot fent que engalanin els balcons, es vesteixin d’època i participin en els actes. Si no seguim aquesta línia, perdrem l’orgull i l’esplendor que ha caracteritzat la Festa.

Tot just hem acabat la vintena edició de la Festa, una edició que hauria d'haver marcat un punt d'inflexió en el desenvolupament de la mateixa. Tot i així, ha estat una festa que repeteix el seu esquema any rere any, que és cada vegada més endogàmica, que perd un llençol a cada bugada. Una nova oportunitat perduda.

Serveixi com exemple el dels Reials Col·legis, la joia de la corona, que ha perdut el seu engalanament, tot i albergar algun acte propi i una exposició, senzilla però molt digna, sobre la Tortosa dibuixada per Wyngaerde, gràcies a la feina de l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre.

O la pàgina web que, tot i que ara no té música de benvinguda, ha eliminat el Carmina Burana, composició del 1936, que va substituir el tema popular de Propiñan de Melyor. Pàgina web que va eliminar totes les fotografies de les edicions de la Festa anteriors al 2007, que va ser quan Ferran Bel es desfeia en crítiques en contra de la Festa.

La vintena ha estat una edició més, sense cap espectacle o tret que la diferenciés de les anteriors ni que denotés els vint anys. I no estem parlant de fer una enorme despesa amb un gran espectacle, es tracta de tenir imaginació i ganes de fer-ho. Però és com tot, es tracta de creure-s'ho, d'estimar la Festa, de dotar-la de contingut, d'història i de cultura. Mentre que uns parlen de Propiñan de Melyor i de col·loquis, el govern de CiU parla de Georgie Dann i de barbacoes.

Enric Roig Montagut

Portaveu del PSC
ex director de la Festa del Renaixement

Què se n'ha fet d'aquelles flors?

Quan Tortosa obria les portes a la ciutat del segle XVI, amb motiu de la Festa del Renaixement, un angelet baixava del portal del Romeu i donava les claus de la ciutat al procurador en cap, sota una pluja de flors. Com deia la cançó... "Què se n'ha fet d'aquelles flors?"

Aquelles flors i el seu olor s'han perdut, com s'ha perdut l'olor de la Festa i com s'ha perdut gran part del rigor històric i la qualitat que va caracteritzar la Festa del Renaixement i que sembla que amb cada nova edició va minvant. Perquè si bé la Festa gaudeix d'una relativa bona salut i d'un alt nivell de visitants, si bé no tant de participació ciutadana, pateix una constant pèrdua d'història derivada d'una manca d'investigació i d'estudi que han fet perdre els aspectes més culturals, com ara els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, els monogràfics, les exposicions, els concerts, els personatges, esdevenint una festa que, tot i ser molt popular, corre el perill de convertir-se en un mercat "medieval" més com tants altres que proliferen arreu de l'estat, agreujat amb el fet de que quan s'acaben els espectacles, massa d’hora, es potencia el "botelló" a les avançades de Sant Joan, que així queden any rere any de brutes i deixades.

I és que la Festa del Renaixement és molt més que un mercat d'època ple de barbacoes. La Festa del Renaixement és una forma de donar a conèixer el patrimoni i la cultura de la nostra ciutat, acompanyada d'un important component lúdic i festiu de manera que es complementin mútuament. Però la Festa, no ho oblidem, és una importantíssima eina de promoció econòmica de la ciutat i ho ha de ser durant tot l'any. És l'aparador de Tortosa de cara al món i sembla que, com el rigor històric, això també s'està perdent, només cal recordar que el govern de Ferran Bel va passar la Festa de l'àrea de promoció econòmica a l'àrea de festes, deslligant-la així d'un dels seus objectius principals.

Com sempre he defensat, la Festa del Renaixement és la festa dels tortosins i tortosines per a la gent de fóra, per als visitants, per al turisme. I amb ella hem de donar a conèixer el nostre patrimoni, la nostra història, la nostra ciutat i el nostre esplendor. I això s'ha de cuidar i hem d'educar a la gent en aquest sentit, perquè tothom sigui conscient i d'aquesta manera recuperem la implicació i la participació de la gent, en especial dels col·lectius i associacions, cada vegada més oblidats, i dels voluntaris, que no s'han de limitar a acompanyar als grups participants, sinó a estar al costat dels ciutadans i dels visitants.

En aquest sentit, és trist veure com tant a l'acte inaugural com a la desfilada cada any són menys els col·lectius que hi participen, associacions de veïns i de dones han reduït la seva presència a la mínima expressió, però si ningú se'n cuida d'ells acabaran per desaparèixer. Però més trist és fer una "mostra d'armes" i que no hi sigui present l'estendard de la ciutat perquè els seus portadors tenen una actuació a la mateixa hora. Desorganització, desinterès, passivitat o de tot una mica? 

Així no recuperarem mai l'esplendor, per molt que el govern de Bel defensi, un any més, l'èxit i la internacionalització de la Festa gràcies a la presència de grups de turistes russos, o que afirmi que hi ha hagut un increment d'assistència perquè els espectacles de pagament han augmentat la recaptació, cosa lògica si cada any hi ha més espectacles de pagament o, el que és més xocant, pel volum de brossa recollida pel que, amb el bruta que està Tortosa, el resultat ha degut ser espectacular.

Ens enlluernem i ens perdem en la quantitat i deixem de costat la qualitat. Deixem de costat efemèrides com el 500 aniversari del naixement de Santa Teresa de Jesús o de la mort de Ferran d'Aragó; deixem de costat els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa; deixem de costat els jocs del segle XVI; deixem de costat els Reials Col·legis; fem que les campanyes (mengeu de Festa, les llepolies de la Festa, taulell al carrer) desllueixin; trobem a faltar l'engalanament de balcons; en definitiva, deixem de costat la Festa.

Aquesta vintena edició de la Festa hauria d'haver estat un punt d'inflexió de cara a una futura renovació de la mateixa, en canvi ha tornat a repetir el seu esquema, com venia fent any rere any, convertint-se en una Festa cada vegada més endogàmica, que perd llençols a cada bugada i que, ni tan sols, ha estat capaç de fer un acte o espectacle commemoratiu de les vint edicions de la Festa, i no parlem d'una gran despesa sinó de ganes de fer gran la Festa. Una vegada més, una nova oportunitat perduda per un govern esgotat com el de Bel, que tot ho fa igual i que utilitza la Festa per excloure en comptes de sumar.

Cal canviar i millorar. Cal que els actes propis tornin a fer vibrar a la gent i que els tortosins i tortosines hi vulguin participar. Cal que l'acte inaugural torni als Reials Col·legis, la nostra joia de la corona, cada vegada més oblidada. Cal que el tancament de portes sigui aquell acte emotiu que ens faci saltar la llagrimeta i ens posi, un cop més, la pell de gallina i que realment ens faci pensar en la propera edició. Cal una "mostra d'armes" organitzada i ben estructurada on sempre hi siguin presents tots els símbols de la ciutat, en especial l'estendard.

La Festa del Renaixement s'ha de concebre com una part de tots els tortosins i tortosines i la tasca del govern municipal és la de sumar, treballar, investigar, renovar i promocionar adequadament la nostra Festa. Només així i amb la participació de tots podrem recuperar aquelles flors.

Enric Roig Montagut

Portaveu del grup municipal del PSC i

ex director de la Festa del Renaixement